L’excursionisme com a pràctica col·lectiva neix a finals del segle XIX fruit del desig d’estudiar i conèixer el territori. El moviment cultural de la Renaixença, que pretén fer renéixer la llengua i la cultura catalanes després de segles de decadència, n’és una gran influència.
L’excursionisme va tenir molta importància a l’hora de redescobrir el territori català i les seves arrels i tanmateix, va fer de la muntanya un lloc d’oci i aprenentatge científic on tothom n’és responsable i s’ha de comprometre pel seu bé comú. És per això que el respecte per les tradicions pròpies i l’estima pel territori van molt lligats, i no es pot destriar ser catalanista de ser ecologista. Un bon exemple d’aquesta relació és en Joan Coromines, un escriptor que aprofitava l’excursionisme per fer recerca sobre la llengua arreu del país.
Així doncs, l’excursionisme és una manera de difondre el patrimoni cultural i lingüístic català a través de la muntanya, i de gaudir-la personalment a través de múltiples activitats, sempre enriquidores.
Monteditorial
Mapes excursionistes d’àmbit local
Deixa un comentari