
Sergi Fernández Tolosa
M’encanta córrer a la natura. Tot i que la velocitat i la manca d’alè redueixen la capacitat d’observació del paisatge, la fauna i la flora, per a mi és un exercici d’entrenament que, si es fa amb cap, permet assolir i mantenir la forma i la salut física i mental, a més d’ajudar a preparar-se per altres fites
*Atenció: els topònims i els noms dels protagonistes d’aquesta història NO han estat modificats.
L’estiu passat, baixant de Punta Suelza (2.972 m), un corredor que puja a l’hora de dinar i es diu Alberto –m’agrada saber amb qui parlo–, m’atura i em pregunta si estem al corriol del Ibón del Cau o al dels Ibones de Barleto. Amb molt bon criteri, l’Alberto sospita que s’ha equivocat fa estona.
Alberto: “Es que no he visto ningún cartel desde la carretera. Pensaba que estaría todo más marcado, la verdad”.
Sergi orientador: “Sí, por aquí viene poca gente. Saca el mapa y te explico dónde estamos. De todos modos, viene tormenta y las cumbres están ya dentro de la nube”.
Alberto: “No tengo mapa. Por eso te preguntaba: si sigo subiendo por aquí, ¿después podré ir de un ibón al otro conectando las cumbres?”.
Sergi perplex: “Hombre… es lo que yo he hecho pero en sentido contrario. Si quieres te lo muestro en mi mapa, pero luego… ¿tienes GPS con mapa o al menos con track?”.
Alberto: “No, por eso te preguntaba…”.
Sergi observador: “Ah… ¿y en el reloj, no puedes cargar tracks?”.
Alberto: “Sí, pero no sé muy bien cómo funciona, lo uso básicamente para grabar la actividad”.
L’Alberto va seguir muntanya amunt, amb la visera ben aixecada, i jo vaig continuar corriol avall, amb el cap ple d’interrogants.
Potser sóc massa vell. Potser sóc més d’adjetius, silencis i preguntes sense resposta que de números, fòrmules i algoritmes que ho calculen tot. Potser el món s’ha convertit en un núvol enorme ple de zeros i uns. Potser per tot plegat, tip d’haver de recarregar el rellotge després de cada excursió i de pujar al núvol cada sessió, fa temps que vaig decidir que preferia dur un rellotge que em digués l’hora i prou.
Des d’aleshores, les meves corregudes del migdia són només meves i de la meva gossa. M’és igual fer 6 km o 7 km, 300 o 400 metres positius, una hora que una hora i quart. I em sento infinitament més lliure.
El gran Julio Cortázar ja ho va deixar ben clar:
“Cuando te regalan un reloj, te regalan un pequeño infierno florido, una cadena de rosas, un calabozo de aire …/… Te regalan la necesidad de darle cuerda todos los días, la necesidad de darle cuerda para que siga siendo un reloj …/… no te regalan un reloj, a ti te ofrecen para el cumpleaños del reloj.”
Per tant, si tens un amic que vol fer muntanya, no li regalis un rellotge últim model ni de la millor marca. Regala-li un mapa.
*Julio Cortazar – Preambulo a las instrucciones para dar cuerda a un reloj:
Sergi Fernández Tolosa, periodista i viatger, és autor de diversos llibres de travesses en bicicleta. A la seva web www.conunparderuedas.com publica algunes de les seves inspiradores escapades. La setmana que ve ens donarà les claus per preparar bicicleta i equipatge per una travessa cicloturista de cap de setmana.
Hola Sergi,
De les teves paraules mi sento totalment alineat “…les meves sortides del migdia són només meves i de la meva gossa. M’és igual fer 6 km o 7 km, 300 o 400 metres positius, una hora que una hora i quart. I em sento infinitament més lliure.
Molt bon article!
moltes gràcies, Cercasender
ens veiem als camins!
Tinc un contakilometres xinès a una bici que te 12 funcions… sols en funcionen 2 (hora i temperatura).
Gràcies per els teus posts, cronopio.
moltes gràcies pel teu comentari i per llegir-nos 🙂
Magnific article , quantes capses plenes de mapes fruit de preparar viatges que ara son records …
Gràcies
moltes gràcies, Miquel, em passa igual
d’alguns mapes tinc diverses edicions i m’agrada estudiar racons concrets i veure com han canviat els camins al llarg dels anys, també les tècniques topogràfiques, la manera de dibuixar el terreny, etc.
molt bó Sergi, com sempre molt bon article, Salut Sergi.