Alcover de manera general va construint el dietari, amb reflexions a primera persona i en present, aportant comentaris de la recerca filològica i sensacions viscudes
Antoni Maria Alcover va viatjar arreu de la geografia catalana per a recopilar la varietat lingüística dels indrets visitats. Amb l’experiència viscuda en va sorgir el Dietari de l’excursió filològica. El dietari té una importància lingüística i documental. Als textot si poden trobar els recorreguts, trobades amb els vilatans i descripcions geogràfiques junt amb aquelles curiositats més singulars del viatge.
L’ordre de l’escriptura del dietari d’en Mn. Alcover era per una banda el títol: primer posar el mes i el dia i a continuació anomenar els indrets de la jornada. Segon descriu puntualment el punt l’inici de la ruta de la seguen manera: A “el lloc” i a continuació la direcció CAP A “el lloc” . Tercer el títol del recorregut que descriu el resum de la jornada. I per altra banda desenvolupa el text on descriu en primera persona les vivències del dia on narrava des de la primera hora de la sortida i cap allà on es dirigia. A continuació detalla a on es troba i segueix amb les descripcions d’accions que el va portan durant els esdeveniments de la jornada. Finalment tanca la jornada de la mateixa com ha començat la jornada amb l’hora.
Alcover de manera general va construint el dietari, amb reflexions a primera persona i en present, aportant comentaris de la recerca filològica i sensacions viscudes. Us poso un exemple seguin l’ordre de l’estructura abans descrita:
Apartat del títol
Mes i dia: Agost. Dia 8 / Indrets de la jornada: A Canet de Rosselló del bell nou I Cap a Vilafranca / Títol: Una estanquera i lu veritable català
Apartat de la descripció
Hora de sortida: Bot del llit devers les quatre i mitja. Lloc on es troba: .. i a les cinc som mos aficam dins una tatrana que sol anar a Martinet, … Cap allà on es dirigia: … i ja som partits, tot d’una per la carretera de Ribes; aviat la deixam, i pels poblets de Das i Alp arribem a Prats. Cos de la descripció: El tartaner hi té una filla casada a l’hostal. Mos hi aturem una mica, i trobem un vell lo més xerevel·lo; les paraules li surten a bolics i mos fa riure de llarg. Fi de la jornada: A fi afinam els llums de la llum pública. Dins un instant hi som. El guia mos mena a la fonda Andria. Són prop de les nou. Mos rentam, sopam, i a jeure manca gent!
Que interessant! Ara m’heu fet anar a viquipedia per llegir més sobre ell! Encara és edita aquest llibre?
hola Kim, és super interessant, entretingut i fins i tot diria que un dietari molt simpàtic.
En principi és un llibre que no està exhaurit i l’hauries de trobar a les llibreries.
moltes gràcies, SAlvador