L’altre dia els hi explicava a les meves filles la història del tió que va marxar sense cagar. La cosa anava que hi havia un tió en una casa plena de desgana on els nens i nenes estaven cansats de tenir-ho tot i de passar el dia avorrits mirant la tableta o el mòbil sense saber quina hora passaven, ni quin dia era, ni si feia sol o núvol, ni si era hivern o estiu, ni si feia fred o calor, ni si hi havia el tió o la Vella Quaresma. Aquelles criatures avorrides de fer sempre el mateix, tot i que no els hi faltava de res, no es divertien. El tió, finalment, trist de que en aquella casa ningú li fes cas, va marxar sense cagar. Se’n va anar ell junt amb les il·lusions. Les meves filletes em van preguntar … i perquè es passaven tot el dia fent el mateix? …com vivia un tió sense que el cuidessin? No pas el mateix moment, més aviat després d’un llarg silenci vaig contestar… aquelles màquines amb pantalla de llums ens adormen i el que els hi faltava a les petites criaturetes era animar-les a descobrir coses noves, a sortir de casa i a respirar aire fresc, a mirar al cel i a sentir l’escalfor del sol, a parar la mà i a notar les gotes de la puja, a valorar el que tenim i a perseguir els somnis.
Deixa un comentari