Silenci i solitud són definicions abandonades en el temps però en elles hi ha l’essència de la vida
A la vida hi arribem sols, i en partim de nou sols, anar a la muntanya en solitari tant sols es acceptar i gaudir d’aquesta premissa.
Quan cos, ment i esperit prenen el camí, l’amor i la felicitat sorgeixen dins nostre i una energia infinita s’ofereix al cos limitat per accedir a llocs on la natura es més salvatge. A les muntanyes no hi ha enganys ni facilitats, el teu esforç et porta on els teus ulls arriben i la teva capacitat d’autocontrol pot adquirir una claredat cega. La por es transforma en respecte i responsabilitat, sempre s’ha de tenir clar que nosaltres prenem aquest camí acceptant tot el que ens tocarà experimentar, per això cal aprendre a estar en silenci i un diàleg intern sincer per no llençar-se al buit.
Agraint de cor a la natura, la conversació que ens regala quan indefensos penetrem el seu reialme, la fragilitat de la muntanya es torna crueltat quan les coses canvien, cal estar sempre disposat a canviar el guio, el regal de la natura es fer-nos viure l’instant present. Silenci i solitud són definicions abandonades en el temps però en elles hi ha l’essència de la vida.
Deixa un comentari