El Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa és el millor exponent de paisatge volcànic de tota la Península Ibèrica. Compta amb quaranta cons volcànics i més d’una vintena de colades, que, juntament amb la seva orografia, el seu sòl i el seu clima humit, doten el paisatge de la zona d’un valor excepcional.
Aquest màgic indret ens ofereix una àmplia varietat de rutes, però nosaltres hem decidit endinsar-nos en un itinerari circular que ens permetrà tant sentir l’encant de la vegetació de la Fageda d’en Jordà, com fer un pícnic al cràter del volcà de Santa Margarida, com impregnar-nos de la bellesa de l’Església de St. Miquel Sacot.
Si bé ens enfrontarem a 300 metres de desnivell, força assequibles, la ruta té una durada de 3:50h i és de dificultat moderada degut a la llarga distància que haurem de caminar (10,5 km).
Descripció de la ruta
Aparcarem el cotxe al centre d’informació Can Serra i, des d’aquí, iniciarem el recorregut en sentit est, vorejant el Croscat, volcà de tipus estrombolià que, durant anys, va patir extraccions de materials volcànics al seu flanc que han deixat un tall impressionant (grederes). El seu con és el més gran de la Península Ibèrica (amb 160 metres d’altitud) i, curiosament, també és el més jove.
Després, continuarem la ruta en direcció sud pel camí del Pla del Torn fins al Collell, on hi trobarem la Font de Collell, un interessant punt d’aigua i de vida silvestre.
Seguidament, agafarem el camí del Volcà, que puja fins al Cràter de Santa Margarida. Si bé el Volcà de Santa Margarida està cobert de boscos, alzinars a solell i caducifolis mixtos a la zona obaga, el seu cràter és una verda praderia on hi podrem seure a esmorzar i recarregar les nostres piles.
Tampoc no podrem obviar, al centre del cràter, l’Església de Santa Margarida, d’origen romànic. És tan icònica que fins i tot li dona nom al volcà.
Baixarem per l’altra vessant des d’on trobarem el camí de St. Miquel Sacot (GR-2) i el seguirem. En aquest punt, serà d’especial interès l’Església de St. Miquel Secot, que data del segle IX i que és famosa per la conservació de l’estil romànic tot i el pas de la Guerra Civil.
Finalment trencarem el camí al sender de Pla de Vilà. Continuarem pel camí planer de la Fageda d’en Jordà fins a tornar a Can Serra.
Què ens enamora d’aquest indret?
El fet que creixi en un terreny planer, de baixa altitud (550 m) i que s’assenti damunt d’una enorme colada de lava procedent del volcà Croscat atorguen a la Fageda d’en Jordà un encant difícil de descriure amb paraules.
L’excepcional bellesa aquest bosc va servir d’inspiració a grans artistes com Joan Maragall, que, seduït pels tons vermellosos, ocres i marrons del paisatge tardorenc que la fulla caduca dels faigs, roures i alzinars atorga al paisatge de la Fageda, sí que va trobar la forma de descriure-la. De fet, creiem que la paradoxa “Oh, deslliurant presó” del seu famós poema defineix, molt encertadament, la manera en què la màgia d’aquesta ruta ens captivarà i ens farà sentir alliberats a parts iguals.
Excursionisme i senderisme
Deixa un comentari