Ruta senderista per la Catalunya Central – Serra del Pinós
La Serra del Pinós es situa exactament al centre geogràfic de Catalunya. Es troba entre les comarques de la Segarra, l’Anoia i el Solsonès.
La ruta circular a què ens enfrontem és de dificultat moderada; no tant pel desnivell del terra (310 m) com per la llarga distància que haurem de recórrer (11,2 km). Per tant, podem afirmar que passarem entre 3 i 4 hores ben entretinguts. Déu n’hi do!
En aquesta ruta, ens endinsarem en un dels indrets més silvestres de la comarca de la Segarra, replet de pins i de roures. Si bé els seus relleus, força trencats, posaran a prova la resistència de les nostres cames, el ric bagatge històric i el valor paisatgístic de l’itinerari seran la recompensa a tots els nostres esforços.
Què hi trobarem, en aquesta ruta?
Al km 9 de la carretera de Torà a Solsona (LV-3005a) hi ha un desviament a la zona de Sta. Maria. Just sortir de la carretera, hi trobarem un petit aparcament on hi podrem deixar el cotxe. Un cop haguem aparcat, ens dirigirem l’església parroquial de Sta. Maria de Vallferosa i, des d’allà, iniciarem la ruta. Aquest edifici, que data de l’any 1189 i es va remodelar al segle XVIII, té un interessant valor històric i arquitectònic, per tant, és del tot aconsellable que hi fem una ullada.
Seguidament, baixarem pel camí i després pel sender fins a la Rasa de la Font de Vilella. Passarem per la Necròpolis dels Nens Xics, que mereix per si sola que ens aturem a observar-la: aquestes tombes antropomòrfiques dels segles IX-X es conserven en un estat òptim tot i la seva longevitat. Després, seguirem xino-xano fins a la carretera.
Remuntarem 100 m i agafarem un sender poc fresat vora marge de la rasa. Recuperem la pista a Montraveta i baixarem fins al barranc dels Quadros, que conflueix amb la Rasa de la Llanera al Toll de l’Amic. El paisatge fluvial del creuament de les aigües de la Llanera i la de Vallferosa ens donarà el xut d’energia que necessitarem per a què la remuntada pel sender GR que ens espera sigui menys fatigosa… o com a mínim, més amena.
A continuació, passarem per la Torre de Vallferosa fins a tornar al punt d’inici.
Abans de donar per conclòs el nostre itinerari, però, valdrà la pena que ens detinguem a fer un cop d’ull a l’església barroca de St. Pere de Madrona (del segle XVII), que, tot i que sols conserva els seus murs perimetrals, és un edifici del tot imponent. Al seu costat, hi trobarem la torre de Vallferosa, torre de guaita datada l’any 970 dC i considerada un dels millors exemples de l’arquitectura militar europea del segle X.
I tu, et deixaràs seduir per ella?
Sens dubte, es tracta d’una ruta que ens enamorarà a tots aquells als què ens encanta conèixer l’origen de les nostres arrels. Saber que estem trepitjant les ruïnes d’allò que era el nucli del poble de Vallferosa, habitat fins a la guerra civil espanyola, no ens deixarà pas indiferents.
I tot i que no podrem apartar la nostra mirada de la Torre, si a més tenim consciència que ens trobem davant d’una obra mestra de l’arquitectura militar de l’Europa del segle X, podrem estar ben segurs que la ruta haurà complert la seva funció: delectar-nos i il·lustrar-nos a parts iguals.
Deixa un comentari