Sergi Fernández Tolosa
Els majors atractius de qualsevol viatge són les interaccions que es donen amb la població local. Els amfitrions. Quan vas sol, passen unes coses. Si formes part d’un grup, encara que sigui de només dues persones, ocorren unes altres
Hi ha un vell sabi que s’ha passat més de mitja vida voltant pel món amb bicicleta, que reconeix que viatjar tot sol –o sola– durant llargs períodes pot resultar un pèl alienant, però que quan el grup passa a estar format per dues persones es transforma en una ingovernable multitud. Potser per aquesta raó sovint he tingut la sensació que hi ha més cicloviatgers de llarg recorregut solitaris que parelles.
Mai no m’he preguntat perquè i no ho faré ara. Però el que sí tinc molt clar és que l’experiència viatgera és del tot diferent quan ens perdem pel planeta en la més silenciosa de les companyies, sense cap amic o amiga, cap familiar, ni cap futur ex al costat.
Per a mí, un dels majors atractius de qualsevol viatge són les interaccions que es donen amb la població local. Els amfitrions. Quan vas sol, passen unes coses. Si formes part d’un grup, encara que sigui de només dues persones, ocorren unes altres.
El mateix ens succeirà quan el viatge té una data final massa ajustada i hem de cobrir molts quilòmetres cada jornada. Les presses, la voracitat de distància, l’instint d’abarcar el màxim territori possible, aniquilen dia a dia les oportunitats d’experimentar allò que fa que els nostres records siguin realment inoblidables.
En el pla pragmàtic, anar sol implica alguns inconvenients. D’entrada, vas més carregat. En grup, pots repartir el pes d’alguns elements comuns, com ara eines i recanvis –si les bicis són iguals–, el fogonet, la cartografia… També és més fàcil fer la compra sense patir per la bici, tot i que, d’altra banda, tocarà negociar els menús, com ara tantes altres coses.
(Negociar, quina paraula. Podríem dir consensuar.)
Hi ha qui creu que un viatge en solitari l’ajudarà a conèixer-se millor. Possiblement es demostri que és més autosuficient del que pensava, però només convivint amb d’altres persones en situacions complexes i imprevisibles desemmascaren el nostre veritable jo.
La companyia i les presses influeixen, però també la tecnologia. Podríem parlar dels GPS –o de Google Maps–, que si ens acomodem en excés ens faran oblidar com d’enriquidor és preguntar sobre l’estat del camí a un pagès amb ganes de parlar, si el trobem. O a una senyora que omple la tina d’aigua en un pou del Sahel. O a un nen pastor que mentre abeura el bestiar ens dibuixa a terra, amb el dit, un croquis del seu món conegut.
El mateix passa amb els estris que suposadament augmenten la nostra capacitat comunicadora i, de pas, projecten l’ego. Càmeres, retrats, selfies, vídeos, drons, mòbils… Les obligacions i els lligams que ens imposem amb el nostre jo virtual ens distreuen del què és realment autèntic. L’experiència queda condicionada, mediatitzada, guionada, teatralitzada.
La qüestió de fons, doncs, seria: realment viatgem sols quan no hi ha ningú al nostre costat?
La ment filòsofa del meu amic Pancho Tolchinsky afirma que “neixem, vivim i morim dins de comunitats d’altres. La resta és una il·lusió. Estar sol és una il·lusió”.
L’escriptor i viatger Sylvain Tesson va haver d’instal·lar-se sis mesos en una cabana de fusta a la vora del Baikal per gaudir de La vida simple, entendre que era capaç de viure sol i escriure més de 200 pàgines sobre la soledat. Anys després, al seu últim llibre, el mateix Tesson confessa que quan, en una inhòspita gorga del Tibet, la seva mirada es creua amb la de La pantera de les neus, el primer pensament és compartir aquell moment màgic, irrepetible i etern amb el seu amor, llunyà i impossible, i la seva mare.
Sí, Pancho, sembla que tens raó. Estar sol és una il·lusió.
Fotos: Sergi Fernández. Parella francesa que travessava el Sàhara Occidental de nord a sud i un sud-coreà de travessa també pel Sàhara.
Sergi Fernández Tolosa, periodista i viatger, és autor de diversos llibres de travesses en bicicleta. A la seva web www.conunparderuedas.com publica algunes de les seves inspiradores escapades. La setmana que ve ens donarà les claus per preparar bicicleta i equipatge per una travessa cicloturista de cap de setmana.
Deixa un comentari